En aquest últim article de l’apartat del ciberbullying, intentarem anar més enllà i a partir de tota la informació i documentació realitzada en traurem una sèrie de conclusions. Aquest text també va estretament lligat amb el bullying, ja que al ser dos fenòmens sinònims, tenen les mateixes característiques.
Per a poder-ne entendre l’origen, doncs, és imprescindible que tinguem en compte com diria Rosa Serrate (“Bullying. Acoso Escolar”) que: “ El bullying és un fenòmen que ens afecta a tots”. Així doncs no només és un problema per aquells pares i educadors que hi conviuen cada dia sinó per el conjunt de la societat en general. Per tant, ens hem d’adonar que la violència en la societat és la que després provoca que els adolescents realitzin aquests actes.
La violència és un fenomen entorn el qual tenim intenses vivències, és part de la nostra experiència quotidiana. En ocasions, de manera invisible, la seva presència acompanya les nostres interaccions diàries amb l’altre gent. La nostre societat, està rodejada per la violència, com tota la societat de classes. S’estableixen relacions de poder entre dominadors i dominats, on apareix l’opressió, l’autoritarisme i la discriminació.
Existeixen diferents formes de violència en el món: per una part les guerres, assassinats, tortures… però també existeix la violència familiar o domèstica davant la qual la nostre societat no n’ha trobat solucions. Per desgràcia, la violència s’ha convertit en una cosa quotidiana, fins al punt que només considerem com a tal l’agressió física, atemptats contra la propietat, agressions verbals…No obstant, la societat conviu amb un altre tipus de violència que es desenvolupa en silenci i que per tant no és notícia: desocupación, salaris paupèrrims, escassetat de vivenda... en definitiva tota la societat experimenta la violència.
La violència domèstica pertany a l’esfera privada de cada individu, però no per aixo deixa de ser important. De fet, en aquest article podrem observar com té una clara influència sobre el bullying.
Per encarar la violència al bullying i per tant a l’àmbit escolar, hem de concebre la violència i el poder de manera molt lligada. Focault senyala que existeixen una sèrie de reds socials en les quals el poder circula, i que l’exercici del poder es va anar modificant al llarg de la història. Antigament s’exercia el poder a tota la societat, però ara al ser més complexes les rets de relacions, s’han tingut que prendre nous mecanismes per tal de controlar las persones individualment i això a l’escola s’ha traduït en exàmens, files indies (individu darrere individu), concursos… tot per tal de “ classificar als individus de tal manera que cada un estigui al seu lloc.” Aquesta introducció la faig per adonar-nos que si considerem que el nen pot estar oprimit dins del sistema educatiu, primer de tot, hem de comprendre l’estructura d’aquesta opressió, que no solament oprimeix al alumne sinó que també al professor. Existeixen escoles on els nens estan entusiasmats en diferents projectes, on són protagonistes i poden canalitzar les seves energies. En aquests llocs és més difícil que apareguin casos de violència en canvi en altres centres hi han sistemes altament autoritaris on podria pensar-se que la violència no hi té cabuda però quan no hi ha la mà dura tot es descontrola hi apareix bullying ja sigui l’horitzontal, a alumnes, o el vertical el qual en pateixen les conseqüències els professors.
Finalment concloc la recerca pensant que el bullying i el ciberbullying neixen d’una violència que es troba incrustada en l’arrel de la societat en les múltiples interaccions que té a través dels individus que la constitueixen. El problema esta entre nosaltres ja que no sabem apreciar el que són els actes violents dels que no ho són. Per tant, resulta complicat transmetre els valors correctes als nostres fills. Uns valors que s’han de fomentar en la cooperació i en el respecta. El problema, potser, és que si els adults ja no ens respectem entre nosaltres, difícilment ho podran fer els adolescents en ple estat de formació.
Després podem sumar-hi factors que engendren el bullying com la família o els mitjans de comunicació però en qualsevol cas aquests no són l’arrel del problema. L’arrel és la societat la qual ha de canviar profundament si es vol que fenòmens com aquests desapareguin.
Per a poder-ne entendre l’origen, doncs, és imprescindible que tinguem en compte com diria Rosa Serrate (“Bullying. Acoso Escolar”) que: “ El bullying és un fenòmen que ens afecta a tots”. Així doncs no només és un problema per aquells pares i educadors que hi conviuen cada dia sinó per el conjunt de la societat en general. Per tant, ens hem d’adonar que la violència en la societat és la que després provoca que els adolescents realitzin aquests actes.
La violència és un fenomen entorn el qual tenim intenses vivències, és part de la nostra experiència quotidiana. En ocasions, de manera invisible, la seva presència acompanya les nostres interaccions diàries amb l’altre gent. La nostre societat, està rodejada per la violència, com tota la societat de classes. S’estableixen relacions de poder entre dominadors i dominats, on apareix l’opressió, l’autoritarisme i la discriminació.
Existeixen diferents formes de violència en el món: per una part les guerres, assassinats, tortures… però també existeix la violència familiar o domèstica davant la qual la nostre societat no n’ha trobat solucions. Per desgràcia, la violència s’ha convertit en una cosa quotidiana, fins al punt que només considerem com a tal l’agressió física, atemptats contra la propietat, agressions verbals…No obstant, la societat conviu amb un altre tipus de violència que es desenvolupa en silenci i que per tant no és notícia: desocupación, salaris paupèrrims, escassetat de vivenda... en definitiva tota la societat experimenta la violència.
La violència domèstica pertany a l’esfera privada de cada individu, però no per aixo deixa de ser important. De fet, en aquest article podrem observar com té una clara influència sobre el bullying.
Per encarar la violència al bullying i per tant a l’àmbit escolar, hem de concebre la violència i el poder de manera molt lligada. Focault senyala que existeixen una sèrie de reds socials en les quals el poder circula, i que l’exercici del poder es va anar modificant al llarg de la història. Antigament s’exercia el poder a tota la societat, però ara al ser més complexes les rets de relacions, s’han tingut que prendre nous mecanismes per tal de controlar las persones individualment i això a l’escola s’ha traduït en exàmens, files indies (individu darrere individu), concursos… tot per tal de “ classificar als individus de tal manera que cada un estigui al seu lloc.” Aquesta introducció la faig per adonar-nos que si considerem que el nen pot estar oprimit dins del sistema educatiu, primer de tot, hem de comprendre l’estructura d’aquesta opressió, que no solament oprimeix al alumne sinó que també al professor. Existeixen escoles on els nens estan entusiasmats en diferents projectes, on són protagonistes i poden canalitzar les seves energies. En aquests llocs és més difícil que apareguin casos de violència en canvi en altres centres hi han sistemes altament autoritaris on podria pensar-se que la violència no hi té cabuda però quan no hi ha la mà dura tot es descontrola hi apareix bullying ja sigui l’horitzontal, a alumnes, o el vertical el qual en pateixen les conseqüències els professors.
Finalment concloc la recerca pensant que el bullying i el ciberbullying neixen d’una violència que es troba incrustada en l’arrel de la societat en les múltiples interaccions que té a través dels individus que la constitueixen. El problema esta entre nosaltres ja que no sabem apreciar el que són els actes violents dels que no ho són. Per tant, resulta complicat transmetre els valors correctes als nostres fills. Uns valors que s’han de fomentar en la cooperació i en el respecta. El problema, potser, és que si els adults ja no ens respectem entre nosaltres, difícilment ho podran fer els adolescents en ple estat de formació.
Després podem sumar-hi factors que engendren el bullying com la família o els mitjans de comunicació però en qualsevol cas aquests no són l’arrel del problema. L’arrel és la societat la qual ha de canviar profundament si es vol que fenòmens com aquests desapareguin.
No hay comentarios:
Publicar un comentario